Elena Guasch i Laia Guasch, tieta i neboda, són la quarta i cinquena generació de dones d’una família amb inquietud per tractar i guarir de forma natural els mals de la pell, del cos i de la ment. Amb gran interès per extreure el bo i millor de la natura, la besàvia Antònia treballava amb ingredients naturals per elaborar remeis capaços de guarir i curar tots els mals. Amb poques eines i molt coneixement de les virtuts medicinals de les plantes i herbes, exercia l’ofici de remeiera des del que era casa seva a Agramunt, Lleida.
Història
D’on venim
Ja al segle XIX, la besàvia Antònia Santacreu era coneguda pel seu ofici de trementinaire.
El nom de trementinaire es deu a la trementina, que era el remei amb el què més treballava i que més popularitat tenia. Si bé habitualment les trementinaires marxaven a fer rutes definides per oferir els seus remeis de forma personal als veïns i pobladors de les diferents vil·les, la besàvia Antònia acostumava a oferir els remeis a aquelles persones que s’acostaven a casa seva; i en venien de tot Catalunya a visitar-se per ella i a buscar-ne els pegats, especialment quan era fira.
BESÀVIA ANTÒNIA
Tots els ingredients amb els què treballava la besàvia Antònia eren típics de la zona mediterrània. Per exemple, la trementina la preparava extraient la resina del pi roig, purificant-la i fent-la passar de textura sòlida a una textura similar a la pega. D’aquí en treia el que anomenava pega negra. Per fer-ho, solia treballar amb un recipient de terrissa arrodonit i hi afegia altres ingredients perquè la seva trementina fos única. Un cop la trementina tenia la textura adequada, l’estenia sobre paper d’estrassa i, un cop freda, ja es podia aplicar a la zona afectada en forma de pegat. Segons els actius que afegia al pegat, aquests podien ser utilitzats per calmar el dolor, el mal de pit, els cops, la inflamació, les picors o les ferides, entre d’altres. Totes les herbes que utilitzava les anava a collir ella personalment, ja que era qui millor coneixia el punt òptim de cada planta. Un dels ingredients amb què treballava la besàvia Antònia era l’Herba de Sant Joan. També anomenada Hypericum perforatum, alberga un preuat oli essencial dins de petites glàndules o vacuoles que es poden apreciar, per exemple, si mirem una de les fulles a contrallum, ja que hi veurem petits “forats” (d’aquí el perforatum) amb l’oli essencial.
És una planta envoltada de màgia i creences, i rep el seu nom perquè és la nit de Sant Joan quan l’oli essencial es troba en el seu punt òptim de qualitat i propietats. Si bé a l’edat mitjana es creia que era capaç de foragitar els mals esperits, la besàvia Antònia n’apreciava les seves propietats tòpiques com a regenerador de la pell, cicatritzant, antiinflamatori i antisèptic, a més de ser molt útil per cops i traumatismes. Ella sempre deia: Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor. Però l’Herba de Sant Joan també té propietats relaxants i estimuladores d’un bon estat d’ànim, pel què les seves propietats encara anaven molt més lluny. Un dels seus pegats més preuats era precisament el d’Herba de Sant Joan, que costava 7 pessetes i que ella aplicava als afligits i desanimats.
Tot aquest coneixement i aplicació dels actius naturals a la salut i benestar de les persones, la besàvia Antònia el va transmetre a la seva filla, l’àvia Maria, qui l’ajudava des de ben petita a preparar els remeis i pegats. L’àvia Maria estava disposada a mantenir l’activitat com a trementinaire de la seva mare i a seguir elaborant pegats curatius i balsàmics per aquelles persones que buscaven remeis naturals a problemes quotidians. Treballant amb els mateixos estris i ingredients que la seva mare, l’àvia Maria va sentir néixer una nova inquietud respecte el benestar i la salut dels que ja confiaven en els seus pegats.
ÀVIA MARIA
I va començar a donar importància a l’alimentació i la nutrició. Juntament amb el seu marit, l’àvia Maria va marxar del seu Agramunt natal cap a Barcelona, on va obrir el seu propi forn a la Ronda de Sant Pere. Eren temps de guerra però ella es mantingué ferma elaborant pa blanc i pa negre cada dia. Certament avançada a la seva època, l’àvia Maria va començar a bolcar els coneixements dels actius naturals al món de la cuina per elaborar les seves pròpies receptes que, a més d’aportar nutrients i saciar la gana, promovien el benestar intestinal, milloraven un refredat o alleugerien una infecció d’orina. Així doncs, va ser l’àvia Maria qui va començar a entendre que el cos és un conjunt, un cosmos en equilibri i que no només se’l podia guarir des de fora amb els pegats de trementina sinó també des de dins amb uns aliments adequats a cada necessitat. Tot aquest coneixement i aplicació dels actius naturals a la salut i benestar de les persones, la besàvia Antònia el va transmetre a la seva filla, l’àvia Maria, qui l’ajudava des de ben petita a preparar els remeis i pegats.
TONA
I de l’àvia Maria a la Tona, la seva filla. Ànima lliure on n’hi hagi. Treballadora, somiadora, forta i dona avançada al seu temps. La Tona no va seguir l’ofici de trementinaire ni tampoc va endinsar-se en la nutrició. Ella va casar-se i va anar a viure a Lleida, on va esdevenir empresària i comerciant del sector tèxtil, tot i que la seva ment treballava també en una altra direcció: cultivar l’ànima. Essent una dona fora del corrent, creia en la importància d’una ment equilibrada i una ànima treballada. Devorava llibres i sentia passió per la cultura, la dansa, per descobrir cultures… Va viatjar per tot Europa, Indonèsia, Japó, Estats Units, Argentina i Singapur, entre d’altres. D’aquí en va guanyar una actitud tolerant i una ment oberta. Així doncs, sense saber-ho, ella completava el cicle: PELL, COS i ÀNIMA.
Gràcies als coneixements, a l’experiència i a les ganes de viure de forma completa d’aquestes tres dones que les han precedit, l’Elena, filla de la Tona, i la Laia, néta de la Tona, han decidit agrupar tota la seva experiència vital per crear Mood Natural Barcelona.
Amb la seva formació, visió i coneixements, l’Elena i la Laia han afegit ciència, tecnologia i innovació al llegat de l’Antònia, la Maria i la Tona per construir una nova forma de fer salut i benestar sense oblidar les arrels mediterrànies i la tradició de la seva família. No és casualitat, doncs, que Mood Natural Barcelona integri el benestar de la pell, el manteniment d’un cos saludable i l’exercici de l’ànima aprofitant la tecnologia i la innovació que ens ofereix el segle XXI.